Un intens silenci. Això és el que es vivia la tarda d'aquest dilluns quan t'apropaves a la zona 0 de l'atemptat. Una cruïlla, la del carrer Hospital amb la Rambla, que no para d'amuntegar ciris, rams de flors i diverses mostres de dol i suport. També persones que s'acosten a mirar i es queden atònites, mudes, davant la contundència d'un espai que transmet la intensitat d'una comunitat que, malgrat el dolor, vol ser resilient.
Un silenci que es va trencar en la tarda del dilluns, quan les prop de 2.500 persones que es manifestaven per la Rambla, convocades sota el lema 'Musulmans contra el terrorisme', han arribat al tram mitjà del passeig entre aplaudiments i crits de "tots som Barcelona". Els aplaudiments s'han repetit amb força després de la realització d'un minut de silenci i l'ofrena d'un ram en nom de la comunitat musulmana de Catalunya.
La convocatòria promoguda per les comunitats islàmiques i recolzada per més de 150 entitats ha donat el tret de sortida amb un acte a plaça Catalunya, on s'ha llegit un manifest en català, castellà i àrab. Una de les encarregades a parlar ha estat la portaveu de la Fundació Ibn Battutta, Míriam Hatibi, que abans de pujar a l'escenari expressava que "ha quedat molt clar que la comunitat musulmana volia sortir al carrer i dir la seva. És increïble veure això i crec que és el que defineix Barcelona". Es mostrava també "molt cansada", perquè "hem hagut de fer molta autocrítica mentre donàvem la cara i hem hagut de pair que estàvem tristos pel que havia passat".
Ja un cop dalt de l'escenari, Hatibi ha condemnat els actes terroristes del dijous, ha expressat el suport a les víctimes i ha donat les gràcies al suport que han rebut les persones de la comunitat musulmana per part de la societat en moments en què han estat en l'ull de l'huracà. Ha estat també contundent a expressar que si "un jove nascut a Catalunya es rebel·la així, vol dir que tenim un problema, un problema que no hem d'amagar i que tenim tots i totes". Finalment ha reivindicat que com a comunitat "no tenim por. No ho faran en el nostre nom".
Després dels parlaments, l'afluència de gent habitual a aquesta zona de la ciutat, conjugada amb l'ímpetu d'uns manifestants que no paraven de cridar consignes com "Islam és pau", "visca Barcelona i visca Catalunya" o "són criminals, no són musulmans", ha dificultat que la manifestació pogués començar a baixar pel lateral dret de la Rambla. Malgrat això, ha transcorregut sense cap incidència remarcable.
Entre els participants hi havia l'activista antiracista i feminista Brigitte Vasallo, experta en islamofòbia de gènere, que ha expressat en declaracions a EL TEMPS que aquesta protesta "és una de les coses més importants que ha passat a Barcelona els darrers anys". I ha posat èmfasi en el fet que la convocatòria demostra que "les persones musulmanes també estan organitzades, tenen capacitat de convocatòria i la resta de la ciutadania els seguim. En elles tenim una base social que també és el futur de la nostra societat". Ha remarcat també que li semblava "preciós que estiguin dient que els terroristes no poden fer el que fan en el seu nom, i els donem tot el suport".
Destacava també la presència de comunitats islàmiques d'arreu del territori, arribades des de Sant Vicenç dels Horts, Vallirana (Baix Llobregat), Mataró o Pineda de Mar (Maresme), entre altres indrets. D'aquesta localitat és l'Abdel El Kadiri, que exposava que la manifestació era important perquè "no només la nostra identitat, sinó també el nostre credo està en evidència. És important la solidaritat amb la comunitat i fer una condemna a aquestes persones que actuen en nom dels musulmans quan en realitat no és així". El Kadiri també ha destacat la coordinació de totes les comunitats islàmiques per organitzar l'acte i defensava que havien assistit a la convocatòria per "donar la cara i mostrar realment qui som".
Crida conjunta
Com a prèvia a la manifestació, aquest dilluns al matí s'ha celebrat una cimera entre la Taula de Ciutadania de la Generalitat i el Consell Municipal d'Immigració per fer un diagnòstic conjunt dels fets succeïts els darrers dies a Barcelona. Presidida per la consellera de Treball, Dolors Bassa, i el tinent d'alcalde de Barcelona, Jaume Asens, ha estat la primera reunió conjunta d'aquests dos òrgans que agrupen una setantena de col·lectius d'immigrants i entitats pels drets humans.
D'aquestes, 30 eren presents en una trobada que s'ha convocat amb urgència. La feina de la reunió es veurà reflectida en la manifestació del dissabte vinent amb un bloc unitari de totes aquestes agrupacions que hauria d'anar ubicat després del bloc d'obertura i del de les autoritats. També s'ha decidit que aquest anirà encapçalat per una pancarta amb el lema "Contra l'odi, un sol poble". L'esperit d'aquesta consigna l'ha explicat Bassa, per a qui és necessari "evitar l'aïllament de les persones que podrien ser radicalitzades. Cal obligar-los i obligar-nos a interactuar".
De la cimera n'ha resultat també un manifest conjunt que s'ha fet públic als mitjans en acabar aquesta. En l'escrit s'expressa la solidaritat amb les víctimes, es condemnen els atacs i s'agraeix la "resposta cívica i social, així com de les institucions". Posa també accent en el fet que els terroristes "ataquen un projecte de societat oberta" i des de la taula conjunta es reafirma que continuaran "defensant aquest model de convivència". Aquesta és una de les idees força del text, que segueix expressant que aquests col·lectius seguiran "reforçant ponts, teixint relacions i reconstruint tot allò que han pretès destruir". Finalment, el manifest acaba amb el combatiu "no ens dividiran, perquè no tenim por".
Tant la manifestació de la tarda com aquest acte matinal han posat l'èmfasi en la necessitat de sumar forces a la protesta convocada per dissabte i que a poc a poc es va dibuixant com un acte que, després de la polèmica, encapçalaran persones de la societat civil i els cossos de seguretats i emergència. És llavors quan es preveu l'acte més contundent i massiu en contra dels atacs terroristes.